L'EFECTE PIGMALIÓ

En l’obra de John Bernard Shaw es mostra com una xica mal educada i rebel acaba convertint-se amb una senyoreta molt educada i amb bons modals. Açò s’anomena l’efecte Pigmalió.  Aquest és sols un petit exemple.

Per altra banda es va dur un poc més allà l’efecte Pigmaliò. Aquest experiment es va dur a terme per el psicòleg Rosenthal i Leornor Jacobson. El experiment es va dur a terme en una escola d’educació primària i un altre en una escola d’educació secundària.

El que es pretenia demostraren aquest experiment és que les expectatives d’un professor pot afectar realment l’actuació intel·lectual del alumne, com és el seu coeficient intel·lectual.

El experiment es basa en realitzar un test que reflexe el potencial acadèmic dels alumnes. Aquest test es conegut com el test Hardvard de adquisició flexible.

Es reparteix a cada professor el test que els seus alumnes han realitzat, però se’ls dona sols els noms  de aquells alumnes que podrien ser brillants  en eixe any acadèmic. 

Aquests noms es van escollir al atzar. Els alumnes no sabien que els seus professors esperaven res d’ells. Aquests, mai van saber res d’aquest experiment, ja que estava destinat als seus professors.

Un any després es va realitzar un altre test, i es varen trobar que aquells nens que els professors esperaven tant d’ells havien millorat més intel·lectualment que aquells altres alumnes que no se’ls va dir res als professors. És a dir, els nens es fan més llestos quan els professors esperen que es tornen més llestos.

S’ha arribat a la conclusió de que hi ha quatre factors que afecten en la mediació o a la comunicació. Aquests quatre elements són aquells que els professors emplenen quan tenen majors expectatives d’ells.

• El primer factor és el clima, els professors tendeixen a crear millor clima en aquells alumnes que esperen més d’ells, són més agradables amb ells.
• El segon factor és el anomenat “input”, és quan els professors ensenyen més matèria a aquells alumnes que s’espera més d’ells.
• El tercer factor és l’oportunitat de resposta, se’ls dona més oportunitats de resposta a aquells alumnes que s’espera més d’ells, els pregunten més voltes i els deixen contestar més àmpliament.
• El quart factor és el feedback, aquest és quan més s’espera d’un nen més se li adula, és a dir, el nen rep un reforç positiu per a aconseguir un major resultat.

En conclusió, la realitat subjectiva es va convertir en el element que va anular els factors objectius de la situació. Al marge de com succeeix la informació que rebem de la nostra bona o mala conducta o la manera en la que som tractats, pot canviar la nostra manera d’actuar i la visió que tenim de nosaltres mateixos.

"QUI S'ATREVEIX A ENSENYAR MAI DEU DE DEIXAR D'APRENDRE"

                                                                                     

Mar Blasco Carabantes