Comencem...

Comencem l'inici d'un nou quadrimestre, i per tant d'assignatures noves, entre elles Educació Social.

Aquesta assignatura resulta molt interessant a primera vista posat que pense que la intervenció socioeducativa és una de les accions més importants d'un/una treballador/a social.

En el primer dia de l'assignatura, hem fet una pluja d'idees sobre que és l'educació per a cadascun/a de nosaltres/as, jo pense que és la base de tot, sense educació no tindríem pensament crític ni els valors que ens defineixen a cadascun/a de nosaltres/as.

L'educació és un dels instruments més poderosos que tenim en les nostres mans, perquè amb ella podem canviar la realitat que ens envolta.

També és important afegir que mai deixem d'educar ni de ser educats, al llarg de la nostra vida anem adquirint coneixements, valors, judicis, etc. que ens fan reflexionar i marcar el nostre camí. Sense educació quedem nus davant un món complex i perillós.

Açò ens porta a la segona pregunta plantejada, l'educació sempre és bona?, és una qüestió difícil de contestar perquè depèn.. que depèn? Dels valors i creences que tinga cadascun, amb açò vull referir-me al fet que segons en entorn o ambient en el qual t'hages criat i desenvolupat com a persona consideraràs una educació més correcta que una altra. Per tant és una pregunta amb una àmplia gamma de respostes, totes elles respectables a la meua semblar.



I per a acabar, comentar la pel·lícula de “L'infant salvatge”, aquest film m'ha fet reflexionar sobre com abans es pensava que quan algú patia problemes d'aprenentatge era per la seua pròpia culpa, i no per l'ambient que els va marcar i va dificultar el seu aprenentatge.

A més podem observar la necessitat de l'ésser humà d'educar i a més d'educar a les persones com un col·lectiu, com és l'exemple d'aquest xiquet que per no tenir un llenguatge, ho internen en un col·legi de “Sord-muts”. Avui dia no és així, les persones són vistes com a individus que aprenen a diferents ritmes i tenen diferents habilitats, i no com un col·lectiu en el qual tots aprenen per igual.

Però també s'observa la necessitat de les persones de ser educades, en el cas de “el xicotet salvatge”, al principi es nega a rebre ordres, però solament per por i desconeixement, però una vegada prova el món social es queda atrapat en ell, perquè abans la seua vida solament tenia una fi, el de sobreviure. Però una vegada coneix la interacció amb les persones la seua vida cobra sentit i no es basa solament a sobreviure, si no a aprendre i desenvolupar-se com a persona.

Marta Valero Garcia