El passat divendres vam fer una reflexió sobre una part de "Frankestein educador" de Meirieu 1998. Cada alumne i alumna havia de escollir un fragment que li havia resultat sorprenent o interessant, i després comentar-la a classe.
Les idees més rellevants van ser les següents:
- L'educador vol transmetre alguna cosa, no necessàriament coneixement, també valors. es resisteix al poder que vol oferir sobre ell, resistència natural de ser educat.
- No podem educar a tots de la mateixa manera, entrem en conflicte quan eduquem a una persona de la manera que no toca.
- Pots aspirar a triar els coneixements que reps i transformar-los a la teva manera, però necessitem dels altres per a ser educats. com educador hi ha que afavorir condicions per a que la persona construïa el seu coneixement.
- L'educador vol pretendre aconseguir de la persona educada que siga allò que ell vol, es possible que no funcione. Algún ens ha de donar una identitat però després cadascú té que seguir el seu camí i construir-lo a la seva manera.
- Tenim capacitat i molta però hi ha que saber desenvolupar-la.
Per a poder construir-nos a nosaltres mateixos necessitem ubicar-nos en el món, compartir en les persones una sèrie de coses. Però no sempre l'ambient ens conforma.
- Educar és adaptar-se a l'ambient del que ens eduquem, i afortunadament no esta tot fet i gràcies a això hi ha diversitat de pensaments i percepcions.
- Les imatges i primeres impressions condicionen molt i solen ser errònies.
Efecte pigmalion: cal evitar-lo de manera negativa. En la mesura que depositem expectatives influeix molt de manera positiva en la persona però va més enllà de dir-lo hi ha que demostrar-lo.
- Diferenciació de la educció bancària i la humanista. planteja un mite, l'educador s'admira tant que pretén que tots siguin com ell de manera "lliure", que no siga perquè l'educador ho obliga
Per a finalitzar aquesta reflexió d'una primera part de "Frankestein educador" agafaria una frase que resumeix en part la idea que s'intenta transmetre.
"Tu vida es tuya y la mia es mia".
Laura Lillo Martín
No hay comentarios:
Publicar un comentario