Frankenstein Educador

El passat divendres vam fer una reflexió sobre una part de "Frankestein educador" de Meirieu 1998. Cada alumne i alumna havia de escollir un fragment que li havia resultat sorprenent o interessant, i després comentar-la a classe.

Les idees més rellevants van ser les següents:

• L'educador vol transmetre alguna cosa, no necessàriament coneixement, també valors. es resisteix al poder que vol oferir sobre ell, resistència natural de ser educat.
• No podem educar a tots de la mateixa manera, entrem en conflicte quan eduquem a una persona de la manera que no toca.
• Pots aspirar a triar els coneixements que reps i transformar-los a la teva manera, però necessitem dels altres per a ser educats. com educador hi ha que afavorir condicions per a que la persona construïa el seu coneixement.
• L'educador vol pretendre aconseguir de la persona educada que siga allò que ell vol, es possible que no funcione. Algún ens ha de donar una identitat però després cadascú té que seguir el seu camí i construir-lo a la seva manera.
• Tenim capacitat i molta però hi ha que saber desenvolupar-la.

Per a poder construir-nos a nosaltres mateixos necessitem ubicar-nos en el món, compartir en les persones una sèrie de coses. Però no sempre l'ambient ens conforma.

• Educar és adaptar-se a l'ambient del que ens eduquem, i afortunadament no esta tot fet i gràcies a això hi ha diversitat de pensaments i percepcions.
• Les imatges i primeres impressions condicionen molt i solen ser errònies.

Efecte pigmalion: cal evitar-lo de manera negativa. En la mesura que depositem expectatives influeix molt de manera positiva en la persona però va més enllà de dir-lo hi ha que demostrar-lo.

• Diferenciació de la educció bancària i la humanista. planteja un mite, l'educador s'admira tant que pretén que tots siguin com ell de manera "lliure", que no siga perquè l'educador ho obliga

Per a finalitzar aquesta reflexió d'una primera  part de "Frankestein educador" agafaria una frase que resumeix en part la idea que s'intenta transmetre. 

"Tu vida es tuya y la mia es mia".

Laura Lillo Martín

Jo vull viure sense donar-me compte

Educar o no educar eixa és la qüestió..

Hi ha vegades que pense que seria més fàcil viure sense saber, sense triar i sense llibertat, perquè en realitat tenim tots aquests “privilegis” i no gaudim d’ells mai. 

Per a formar-nos ens avaluen, en el pensar ens condicionen i en actuar ens jutgen.

Sabeu què? M’agradaria tornar a començar i poder explicar a tots i totes les persones que han influït al llarg de la meua vida i de la meua trajectòria educativa que ho estan fent malament, ja basta de normes, de doctrines i de prejudicis.

Eduquem en igualtat, en llibertat, en amor, en somnis, en il·lusions que la experiència ja ens donarà tot lo altre.

             ¡Viu per a somniar i aprèn per a construir els teus somnis!

Laura Valero García

Comencem...

Comencem l'inici d'un nou quadrimestre, i per tant d'assignatures noves, entre elles Educació Social.

Aquesta assignatura resulta molt interessant a primera vista posat que pense que la intervenció socioeducativa és una de les accions més importants d'un/una treballador/a social.

En el primer dia de l'assignatura, hem fet una pluja d'idees sobre que és l'educació per a cadascun/a de nosaltres/as, jo pense que és la base de tot, sense educació no tindríem pensament crític ni els valors que ens defineixen a cadascun/a de nosaltres/as.

L'educació és un dels instruments més poderosos que tenim en les nostres mans, perquè amb ella podem canviar la realitat que ens envolta.

També és important afegir que mai deixem d'educar ni de ser educats, al llarg de la nostra vida anem adquirint coneixements, valors, judicis, etc. que ens fan reflexionar i marcar el nostre camí. Sense educació quedem nus davant un món complex i perillós.

Açò ens porta a la segona pregunta plantejada, l'educació sempre és bona?, és una qüestió difícil de contestar perquè depèn.. que depèn? Dels valors i creences que tinga cadascun, amb açò vull referir-me al fet que segons en entorn o ambient en el qual t'hages criat i desenvolupat com a persona consideraràs una educació més correcta que una altra. Per tant és una pregunta amb una àmplia gamma de respostes, totes elles respectables a la meua semblar.



I per a acabar, comentar la pel·lícula de “L'infant salvatge”, aquest film m'ha fet reflexionar sobre com abans es pensava que quan algú patia problemes d'aprenentatge era per la seua pròpia culpa, i no per l'ambient que els va marcar i va dificultar el seu aprenentatge.

A més podem observar la necessitat de l'ésser humà d'educar i a més d'educar a les persones com un col·lectiu, com és l'exemple d'aquest xiquet que per no tenir un llenguatge, ho internen en un col·legi de “Sord-muts”. Avui dia no és així, les persones són vistes com a individus que aprenen a diferents ritmes i tenen diferents habilitats, i no com un col·lectiu en el qual tots aprenen per igual.

Però també s'observa la necessitat de les persones de ser educades, en el cas de “el xicotet salvatge”, al principi es nega a rebre ordres, però solament per por i desconeixement, però una vegada prova el món social es queda atrapat en ell, perquè abans la seua vida solament tenia una fi, el de sobreviure. Però una vegada coneix la interacció amb les persones la seua vida cobra sentit i no es basa solament a sobreviure, si no a aprendre i desenvolupar-se com a persona.

Marta Valero Garcia